Enric.es - Enric Sanchez Cusell

AVÍS: El blog no s'actualitza des de 2008, jo, l'Enric, ara (2011) estic estudiant quart de Llicenciatura de Matemàtiques i Enginyeria Informàtica a la UPC de Barcelona i tinc 20 anys. Tant de bo alguna cosa del que hi hagi us sigui d'utilitat. Enric Cusell Sanchez

Blog personal de l’Enric Sánchez Cusell, i ara amb fotos
Quin podem afegir ... que no s'hagi dit ja ... o que si s'hagi dit ...
Les Luthiers

Pentàgon de calculadores

Per Enric el November 21, 2006 a Uncategorized

Després d’una intensa classe de Tecnologia Industrial, de parlar del teorema de conservació de l’energia i de la relació treball – energia volia fer una foto a dues calculadores iguals, i mica en mica la gent s’ha anat interessant i tothom que tenia una Casio fx-82MS l’ha posat.

Amb això inauguro la secció Curiositats a l’àrea de fotos de l’Enric.

Clic per veure-la en tamany real

Rèquiem de Mozart a Calella

Per Enric el November 19, 2006 a Uncategorized

Ahir per la nit el Cor Harmonia Calellenc va fer de cor, que junt amb una orquestra, 4 solistes i el director van interpretar el Rèquiem de Mozart. Ara una mica d’història:

El juliol de 1791 Mozart va rebre de forma anònima l’encàrrec del comte Walsegg-Stuppach per a la composició d’un Rèquiem. La mort de Mozart va impedir, però, que quedés acabat. El 21 de desembre de 1791 Joseph Leopold Eybler es va fer càrrec del manuscrit amb l’objectiu d’acabar-lo, especialment la part instrumental, per desig de Constanze qui, el 1792, no va poder recordar aquesta circumstància (carta a Anton Paul Stadler de 21 de maig en què relata la -història autèntica del Rèquiem-). Ja no és factible determinar quan va tornar l’encàrrec i quan va acabar Franz Xaver Süssmayr la seva feina (hom suposa que durant la primera meitat del 1792).

L’estrena del –Requiem composto del Conte Walsegg– se celebrà sota la direcció del seu suposat autor el 14 de desembre de 1793 a la Wiener Neustadt. El confús estat de les fonts i la perplexitat respecte a l’autenticitat del Rèquiem conduïren l’any 1826-27 a la disputa sobre la seva autenticitat. […]

Font: http://www.webpersonal.net/mozart/requiem.htm

Tota Calella (on visc) feia temps que estava plena de cartells immensos (clic per veure el cartell) que ho anunciàven. I.. ho haig de dir, l’entrada anticipada costava 15€, i si la compraves allà mateix (1 hora i mitja d’antelació) 18€, crec que es van passar amb aquest preu.

requiem-mozart.gif

Les cadires anavem numerades, i el lloc on em van posar era el pitjor de tots. De veritat, era el pitjor. Estava en el lloc on l’àngul de visió directament cap a “l’escenari” on hi havia els músics era el pitjor. La meva àvia estava al mig, més o menys bé (estàvem separats perquè ella havia reservat la seva entrada dies abans amb les seves amigues :p).

Havia parlat amb l’Arcadi l’hora anterior, quan estàvem venent castanyes amb el cau i vam quedar que ens trobaríem. Quan el vaig veure el vaig anar a saludar i li vaig dir que estava mal sentat. Llavors, el seu pare (que jugava un paper important, era de la organització) em va dir que em sentés ente ells, que ja s’apretarien. Al cap d’una estona d’intentar convèncer-los de que no calia, m’hi vaig sentar.

p-enric-requiem.jpg

Clic per veure-la en gran

De totes maneres, haig de reconèixer que encara que em semblés fantàstic tot plegat no sóc cap expert en música, així que no us en puc fer una crítica que vagi gaire més enllà d’això. En acabar, el director de l’orquestra va pronunciar unes paraules amb un toc d’humor i van tocar la peça final: Ave Verum.

Un dissabte fent de castanyera

Per Enric el November 19, 2006 a Uncategorized

Ahir, després de tornar d’uns cursos del MCSE (en concret, 2830 – Proyectar sistemas de seguridad para Redes Microsoft Windows) que potser comento més endavant, vaig anar al cau a vende castanyes.

Els diners que recollim amb les activitats que anem fent al llarg de l’any ens serveixen per pagar-nos les excursions. De moment, mentre jo hi he sigut, ja hem anat al Camino de Santiago i la Ruta dels Càtars (camí dels bons homes) apart d’excursions més petites.

castanyes.JPG

La Raquel m’ha trucat

Per Enric el November 17, 2006 a Uncategorized

Avui m’ha passat una cosa flipant. Sobre les 5 i mitja m’ha sonat el telèfon amb un mòbil que no coneixia de res. Intentaré fer una reproducció de la conversació (per cert, era una veu de tia.. d’uns.. 16 anys? 😛 no sé! però era una veu maca ;)).

Raquel: Hola… qui ets?
Enric: Com..? Sóc l’Enric I tu, qui ets?
R: Jo em dic Raquel.
E: Aham..
R: Ah no mira és que m’he trobat el teu mòbil escrit en un paper, on posava “Enric” i, al no saber qui eres, t’he trucat.
E: (riure suau)
R: Per què rius?
E: Eh, no.. és que no m’acostuma a passar que algú em truqui preguntant-me qui sóc, que té el meu mòbil, etc… Però està bé 🙂
R: Ah, i d’on ets?
E: De Calella, saps on és?
R: Si, si, sé on és.
E: I tu, d’on ets? (torno a riure)
R: De Barcelona jeje. Per què riuuuuus!?
E: No, ja t’he dit que a mi això no m’ha passat mai, em fa gràcia la situació.
R: Com que no? Al messenger sempre hi ha gent que diu “Qui ets?”
E: Ah, per cert, quin és el teu messenger?
R: Bé mira, t’explico… és que em van robar el messenger i em van posar de nick (censured) Et donaré el d’una amiga, així quan jo tingui messenger ella te’l diu i ja està vale?
E: Si, si. Molt bé. Quin és?
(mitja hora dictant-me el messenger perquè no l’entenia, la veu es tallava o.. nosé! [si la Raquel llegeix això, que sapiga que m’ha fet gràcia lo de “arroba hot.” :P]).
E: Pues (doncs) vale, ara t’agrego. Ja parlarem. Adéu!
R: Adéu!

raquel.jpg

No és una foto original de la “Raquel”, és una foto d’internet

A veure, dieu-ho, no és una situació comuna. A vosaltres us ha passat? És que ha sigut sobtat, és la última cosa que hagués pensat en aquell moment! Se l’haurà de conèixer.. 🙂 De veritat, explicat segurament no és tant impactant, però ha sigut curiós. La pregunta és.. d’alguna cosa l’haig de conèixer, però de què?

Ara Enric.es té apartat de fotos

Per Enric el November 16, 2006 a Uncategorized

Podeu veure les quasi 400 fotos que acabo d’afegir de les meves vacances a la següent direcció: www.enric.es/fotos Ben fàcil de recordar. Pròximament més. Tenint això… qui vol un live spaces?

Etimologia dels països

Per Enric el November 16, 2006 a Uncategorized
  • España: del latín Hispania, que a su vez provenía del fenicio i-sch-phannim: “Tierra de conejos”.
  • Honduras: La tradición cuenta que, tras sobrevivir a una tormenta, el descubridor Cristobal Colón exclamó: “¡Gracias a Dios que salimos de esta hondura”.
  • Irán: “Tierra de la libertad”.
  • China: en romanización pinyin “Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó”. Su nombre proviene de la dinastía Chin (221-207 a.C.).
  • Dominica: Isla descubierta por Colón, la cual denominó Dominica en consideración de este día de la semana. (recurs fàcil :P)

Via wikipedia.

Censura als instituts

Per Enric el November 16, 2006 a Uncategorized

franco.jpgHo explicaré cronològicament, per no liar-vos. Ho trobo molt fort, molt. Jo ho titularia: “A l’institut m’han censurat un treball“.
Tot va començar en una classe de religió, on ens van demanar que féssim un treball sobre algun tema “discutible”, com ara la violència, l’Eutanàsia, la pena de mort, la pau, la immigració…

Doncs bé, després de formar el grup amb l’Albert, l’Arcadi i en Samuel vam escollir la violència, més concretament la violència urbana. Per què? Això és un altre tema. Però creiem que és una cosa que tenim aprop de casa i caldria proposar solucions.

Què millor que escollir una pel·lícula com La Naranja Mecánica on s’hi veu reflexada l’actitud d’uns joves molt violents.

Després d’estar més de dues setmanes treballant-lo a classe vam tenir que acabar-lo a casa (com a detall, vam estar de les 11 del matí fins les 4 de la tarda) per deixar-lo llest del tot.

El treball consistia en primer fer una presentació, després fer la visualització de la pel·lícula i, per acabar, exposar el treball complet: fer-ne una reflexió, passar un qüestionari (i altres activitats exclusives que havíem preparat).

Bé, li vam preguntar a la professora si podíem fer aquesta peli (abans de fer el treball, clar), ja que és molt violenta i té escenes per a majors de 18 anys. Ens va dir que si, que tranquils. Vam quedar un dia per mirar-la tots els 4 del grup (3 hores més de dedicació) per després poder-ne fer l’estudi. Li vam repetir que era una pel·lícula molt violenta, que si de veritat podíem fer-la, i va tornar a dir que si.

Doncs bé, ahir ens va reunir als del grup per parlar amb nosaltres i tan tranquil·la ens va dir que aquesta peli no la podíem veure, que havíem de repetir el treball. I que en el nostre cas, com que tot el treball estava basat al voltant de la pel·lícula, no podíem aprofitar res. Havíem de repetir-lo :|! I per què? Perquè dèiem que aquesta pel·lícula no era adequada per l’estil de l’escola, i que era per majors d’edat i nosaltres no ho érem. Després ho va intentar raonar excusant-se amb que hi havia una nova llei que regulava la visualització de determinats continguts als instituts (centres educatius).

I tu, què en penses de la censura als instituts?

(Seguir llegint…)