Enric.es - Enric Sanchez Cusell

AVÍS: El blog no s'actualitza des de 2008, jo, l'Enric, ara (2011) estic estudiant quart de Llicenciatura de Matemàtiques i Enginyeria Informàtica a la UPC de Barcelona i tinc 20 anys. Tant de bo alguna cosa del que hi hagi us sigui d'utilitat. Enric Cusell Sanchez

Blog personal de l’Enric Sánchez Cusell, i ara amb fotos
És més fàcil escriure deu volums de principis filosòfics que posar en pràctica només un d'aquests principis.
Leon Tolstoi

Conversacions d’avis al tren

Per Enric el December 28, 2007 a Uncategorized

Anant amb tren pots sorprendre’t per mil i una cosa, però el més irritant és trobar-te gent com la que em vaig trobar jo parlant del que parlaven. Digueu-me que tot és respectable, però algú així com pot votar amb seny si es deixa portar irracionalment per l’ira i la passió?

<!--enpts--><!--enpte-->

Bigoti

Situació: Dos homes grans i una dona (dona d’algun dels dos homes). Seran home A i home B. La conversació anava sobre polítca i el volum de la seva veu era excessiu, factors que van fer que parés atenció. Vaig treure un boli i un petit tros de full i vaig apuntar quatre notes:

Home A – […] ¿Y has oído esto de los jóvenes? Que cada vez los pisos están más caros. Pero hombre, qué pasa aquí, si quieren una casa que se la trabajen y se quejen menos. ¿Qué es esto de bajar los precios? ¿Y nosotros, porque no nos bajan los precios de los pisos para nosotros? (referint-se a la gent gran).

Home B – Claro hombre, claro.

Home A – Si es que no va bien. Además, si alguien se muere de hambre a dar dinero y comida para que mejore? ¿Pero dónde estamos? ¡A mi qué más me da! Que se muera, que nos saldrá más barato. Que pongan cosas pa’ los viejos que nos lo merecemos.

Com aquestes, unes quantes, però em van sobtar les comentades. I l’Enric va haver de controlar-se el donar-los la recomanació de pensar abans de parlar. Comenteu vosaltres, perquè de veritat que… sort que algú dóna brins d’esperança plantejant actualitzacions del sistema democràtic, perquè quan es superi el 50% d’abstenció a veure qui és el llest que proposa fer un canvi. A més, sabem de sobres a qui beneficia tot això.

Bon Nadal i bones festes 2007!

Per Enric el December 24, 2007 a Uncategorized

Primer de tot, s’ha de destacar que demà és festa oficial i després, la religiosa que va molt lligada. Avui ja és 24 de Desembre i demà el gran dia!

No sé a vosaltres, però a mi sentir villancicos nadales m’alegra el dia, excepte aquell que fa una setmana Renfe posa al tren, que sona molt més fort que la música clàssica que posen normalment, i és repelent quan ja ha sonat 10 vegades en un Calella-Barcelona.

Demà, amb regals o sense, la gent està a casa amb la família, és un dels moments de l’any que tothom espera perquè, sigui pels motius que sigui, apareix felicitat de tot arreu. Per Nadal tothom és amable, i si vas amb un gorro vermell i blanc pel carrer, enlloc de mirar-te malament la gent et somriu!

<!--enpts--><!--enpte-->

Desitjo que tots i cadascun de vosaltres gaudiu d’aquestes festes, ja siguieu creients o no, perquè ja que existeix la festivitat, aprofitem-la!

Bones festes i feliç any nou a toots!

El 25 de Desembre, fum fum fum

Aquesta cançó em recorda l’inici de totes les classe dels dos últims dies d’escola, no sé què ens va agafar, però la cantàvem contínuament… Ostres, i fins i tot una nadala per aquells dos que es barallen.

I quedada de blocaires de Calella

Per Enric el December 16, 2007 a Uncategorized

Ahir, 15 de Desembre, es va celebrar la primera quedada de blocaires de Calella organitzada per un insaciable addicte a les escales: en vilapou. Perquè es vegi que Calella no ha quedat endarrerida amb aquest tema que últimament està tant de moda, s’han trobat 18 bloggers! Llàstima que per problemes d’anonimat o per diferentes feines molts no hagin pogut venir. Total, que al final vam ser 7 persones, i els tres partits polítics majoritaris de Calella (i val a dir que els únics amb blog) van tenir representació:

Val a dir que, de blocs, més aviat, poc. El que es va dir va ser la mar d’interessant. Propostes sobre què fer amb els comentaristes anònims, què pot i què no pot escriure un polític al blog?

<!--enpts--><!--enpte-->

Foto feta per un tal Albert i una tal Sònia

La senyera

Seré un pesat, perquè aquest tema el veig a tot arreu, però per part meva, serà l’última discusió que tindré, ja que ahir va ocupar força temps del sopar.

Amb el pessebre inaugurat i, tot s’ha de dir, la senyera al balcó de l’ajuntament (només per festes), es va poder discutir aquest tema que, a mi em sembla, ha passat a ser una maleïda picabaralla de criatures. Què més dóna si hi ha la senyera o si no hi ha cap símbol al balcó de l’ajuntament? Com bé va dir en Saül, si ens preocupem per això, serà que la resta va molt bé, no? Són necessaris? És a dir, per culpa de quatre ciutadans els estem mantinguent ocupats amb temes que, almenys a mi, com a menor però també ciutadà de Calella, me la porten […] no em semblen primordials. M’ho inclino una mica cap a casa, però si no fos per el CAJ, que organitza activitats puntualment i no hi ha molta gent, què poden fer els joves a Calella, ara? Anar als gronxadors del passeig de mar?

És igual, no cal retreure res, però ben segur que hi ha més preocupacions que de quin color han de ser les robes punxades en aquells pals. Quin és el problema, que aquella de 3 ratlles i dos colors representa una Espanya arrugada, decadent de quan jo no havia ni nascut, i que la senyera sola deixa de banda el país? Polítics, això no és per vosaltres, és per la gent que no calla. Pengeu-vos la bandera de Finlàndia si voleu a casa, però deixeu en pau l’Ajuntament, que facin el que vulguin. Pengin la que pengin (no m’inclino cap a l’actual postura de cap dels partits) viurem millor o pitjor? No. [imatge]

Ca la Nuri va ser el lloc, i esperem que es torni a repetir aviat. Vaig aprendre força coses i em vaig posar més o menys al dia de què passava a la política catalana, i el millor és que hi havia punts de vista de tot tipus. Gent, que tot just m’estic formant!

Per la pròxima hem de saber l’ofici de Carrasclet61 i el nom propi del gran barrufet com a mínim!.

Burbujitas freixenet i Martin Scorsese

Per Enric el December 09, 2007 a Uncategorized

Aquest any la famosa publicitat de Freixenet no serà una cursilada amb noies daurades imitant bombolles, sino una producció d’un dels grans mestres. Martin Scorsese fa un tribut a un home psicòtic i un creador d’ocells interpretant l’estil d’Alfred Hitchcock

L’única condició que li va posar la marca va ser que apareixés l’ampolla en un lloc privilegiat, però que per la resta tenia completa llibertat creativa. Un curt de gairebé 9 minuts, que no sé si el posaran sencer a la tele, però ben segur que després d’haver-lo vist unes quantes vegades es farà pesadíssim, si dura tant. El nom original és “The key to reserva“.
De totes maneres, deixo aquí la gran obra:

YouTube Preview Image

Anunci Freixenet: La clave reserva de Martin Scorsese

A que el senyor Scorsese parla igual que en Woody Allen? I a més s’hi assembla força físicament. I si són el mateix?!

<!--enpts--><!--enpte--> <!--enpts--><!--enpte-->

Martin Scorsese i Woody Allen. Em direu que no són iguals?!

Vist a Curioso pero de Cine.

Pel·lícula: REC

Per Enric el December 09, 2007 a Uncategorized

Entre altres coses, he aprofitat aquest pont per anar al cine, un dels meus hobbies que moltes vegades no puc portar a terme perquè no tinc gaire temps.

És realment una peli que fa passar moltíssima por, estàs patint constantment i és completament imprevisible, a més de tenir un final sorprenent.

Segons he vist a les rodes de premsa (una, dues i tres) els directors Paco Plaza i Jaume Balagueró van procurar crear una espècie de joc de rol on els actors anéssin descobrint el que es trobaven i reaccionéssin per ells mateixos. L’accentuació del sentit de la improvització dóna un toc a primera vista de pel·lícula gravada de qualsevol manera.

Los actores sabían como empezaba la escena y como tenía que acabar.
“Tenéis que llegar al tercer piso”, pero no sabían lo que había en el segundo. […] Era una especie de gincana para ellos.

Paco Plaza

Cuando digamos acción nunca pararemos, pase lo que pase, porque en la realidad no se para. […] No cortaremos nunca, si alguien se cae, lo sentimos mucho. […] Que se levante y que siga, cojeando o como sea. Nunca se parará, pase lo que pase. […] Si una cámara se estropea o se golpea habrá que seguir grabando porque la situación seguirá.

Jaume Balagueró

<!--enpts--><!--enpte-->

Póster de la pel·lícula REC

L’obra ha quedat envoltada de premis de sitges:  Millor director, Millor actriu, Menció especial, Premi del públic a millor pel·lícula i Premi de la Crítica Jose Luis Guarner.

No he vist l’antiga pel·lícula “La Bruja” on tot es graba amb una càmara que porta un dels personatges, però pel que conec d’ella teòricament i per haver vist també Resident Evil, m’ha sembla que REC és una barreja de La Bruja amb Resident Evil, però qui vulgui jutjar-ho que la vagi a veure, que serà un plaer parlar-ne. L’argument em va semblar que no era el més important, si no despertar una sensació, i per això no en faré una sinopsi.

És molt important que si algú té problemes de cor no la miri, caga i els ensurts són realment en els moments menys esperats, encara que intentis esperar-los. I quant’adones d’això al principi no pares de patir fins pocs segons abans dels crèdits.

YouTube Preview Image

Trailer [REC]

YouTube Preview Image

Reaccions del públic [REC]

Setmana d’exàmens – 1r trimestre 2n

Per Enric el November 26, 2007 a Uncategorized

Sí, a mi també em toca. No sé què passa però tothom ha acabat la setmana d’exàmens, per fi estan tranquils, etc… Doncs a mi em toca començar dijous, fins dimecres que ve. Esperem que vagin bé, sort que nosaltres quan fem exàmens trimestrals no hem d’anar a classe normalment. A fer els exàmens de 1h 30min cadascun i cap a casa, a estudiar per l’endemà.

El calendari que m’ha tocat està força bé, han combinat les més dures o d’estudiar més amb les pràctiques o que, personalment, tinc més per mà.

  • Dijous – català i dibuix tècnic
  • Divendres – castellà i matemàtiques
  • Dilluns – Història
  • Dimarts – Filosofia i Física
  • Dimecres – Anglès i Tecnologia Industrial

A tope aquests dies, i a veure si repasso alguna cosa aquests primers dies de la setmana, mentre no tinc res.

No és cap sorpresa avisar que no publicaré res al blog durant aquest període. Sort que després tenim un pont més o menys llarg. Igualment, haig d’admetre que tinc una molt baixa freqüència de publicació.

Havia vist algun exàmen en conya per internet, però avui he trobat aquest. És d’energies de física. M’agradaria conèixer una de les persones que s’atreveix a escriure això. Impresionant:

<!--enpts--><!--enpte-->

El objeto nunca llega porque hay un elefant en el camino 

Concert Sonata Arctica – Barcelona

Per Enric el November 18, 2007 a Uncategorized

Ahir, 17 de Novembre, a la sala Razmatazz 1 de Barcelona hi va haver un concert de Ride the Sky, Epica i Sonata Arctica.

Actualització: Fotos Concert Sonata Arctica 2007

Algunes fotos de la gent que va anar al concert ja estan pujades. Més endavant fotos propiament del concert!

S’havia de fer a la sala Razmatazz 2, però es veu que es van esgotar les entrades i es va aplaçar a Razmatazz 1 (l’antic Celeste), que és la sala més gran. L’Albert i jo vam començar a fer cua a les 3 de la tarda, aprofitant que ja estavem a Barcelona des del matí, esperant a que obrissin a les 7 per començar el concert a les 7:30. Van arribar uns quants a les 5.45 i la última noia quan només quedava un quart d’hora. Però no va passar res, va valdre la pena.

<!--enpts--><!--enpte-->

Ride the sky va informar-nos que era la primera vegada que venia a Espanya i va estar tocant només mitja hora. No eren pas dolents, però la majoria no havia anat allà per ells.

Després Epica, un grup força més important pel qual alguna gent hi havia anat exclusivament. Vam veure en directe la famosa Simone Simons, la peça clau del grup, tot i que alguns deien que desafinava. Va tenir potència el grup.

Finalment… l’estrella de la família! Sonata Arctica. La setlist va estar molt ben escollida, i Tony Kakko (el cantant) va aconseguir establir una bona relació amb el públic. Ens va dividir en tres sectors, i va assignar un so de bateria a cadascun. Fent veure que tocava la bateria, anava combinant els sons que el públic feia amb la boca fins aconseguir tocar “We will rock you“, la qual tot el grup va seguir tocant. Una anada d’olla que ens va sorprendre a tots. Deixo la setlist (o tracklist) que van tocar i un exemple, per qui no coneixi el grup. Heu vist alguna vegada l’instrument característic de Sonata Arctica? El teclat, tocat per en Henrik, força curiós.

La llista de cançons, ampliada i ordenada per l’Albert, l’altre víctima de les llargues cues pre-concertianes.

  1. In Black And White
  2. Paid In Full
  3. Victoria’s Secret
  4. Broken
  5. 8th Commandment
  6. Tallulah
  7. FullMoon
  8. Caleb
  9. Black Sheep
  10. It Won’t Fade
  11. Gravenimage
  12. San Sebastian
  13. My Land
  14. Don’t Say A Word
  15. The Cage
  16. Vodka Song

YouTube Preview Image

Paid in Full (cançó) – Unia (àlbum) – Sonata Arctica (grup)

Va acabar força aviat, no eren ni les 12. Però això va permetre’ns a alguns passar-nos un moment pel Gegant’s Rock de Calella. Si t’has de conformar amb això està bé, però tenint en compte que tornavem d’un concert d’un dels nostres grups preferits, tot ens sonava a fluix. A les 2 ja erem a casa tots, no podiem més.