Enric.es - Enric Sanchez Cusell

AVÍS: El blog no s'actualitza des de 2008, jo, l'Enric, ara (2011) estic estudiant quart de Llicenciatura de Matemàtiques i Enginyeria Informàtica a la UPC de Barcelona i tinc 20 anys. Tant de bo alguna cosa del que hi hagi us sigui d'utilitat. Enric Cusell Sanchez

Blog personal de l’Enric Sánchez Cusell, i ara amb fotos
Jo crec que la veritat és perfecte per a les matemàtiques, la química, la filosofia, però no per a la vida. A la vida, la ilusió, la imaginació, el desig i l'esperança compten més.
Ernesto Sabato

Alicia en el País de las Maravillas

Per Enric el November 27, 2006 a Uncategorized

Avui, fent salts per Gaussianos he trobat que l’escriptor de “Alicia en el país de las maravillas“, Charles Lutwidge Dodgson sota el pesudònim Lewis Carroll era un professor matemàtic a l’Universitat d’Oxford. Molts de nosaltres havíem vist aquesta obra en versió de dibuixos animats quan erem petits i obviament sense adonar-nos de les picades d’ullet de matemàtiques i lògica que ens hi posava l’autor. De moment no he trobat cap web que les expliqui, o que n’expliqui unes quantes… Així que ho haurem de comprovar!

Seguro que muchos de ustedes conocen “Alicia en el pais de las maravillas“, quizás algunos sepan que fue escrita por Lewis Carroll en 1965, quizás algunos sepan que en realidad se llamaba Charles Lutwidge Dodgson, pero seguro que muchos de ustedes no saben que “Alicia en el pais de las maravillas” es una obra de narrativa matemática. Carroll fue profesor de matemáticas en Oxford muchos años, y además padecía de imsomnio, lo que le hacía pasarse las noches en vela resolviendo problemas matemáticos. Estaba especializado en lógica, y escribió un libro llamado “Euclides y sus rivales modernos”. Alicia en el pais de las maravillas es un doble tratado novelístico y matemático, que entremezcla las bases de la lógica con la narrativa de una manera magistral. Unos personajes que toman vida propia y una trama que lejos de parecer de un mundo imaginario, se basa en un proceso creativo de lógica. Frases como “no puedo explicarme a mi misma porque yo no soy yo“, como “Es tan imposible cortar una cabeza sin cuerpo como decapitar un cuerpo sin cabeza” o situaciones como la carrera en la que todos ganan, o incluso el “feliz dia de tu no cumpleaños!”, demuestran su grandísima capacidad sobre los fundamentos de la lógica moderna. Me gustaría destacar esta pequeña pieza de la novela:

Alicia llego a una división en la carretera. “¿Qué camino deberé coger?” preguntó. “¿Dónde quieres ir? respondió el gato de Chesire. “No lo se,” Respondió Alicia “Entonces,” dijo el gato , “no importa.” – Lewis Carroll, Alicia en el País de las Maravillas

Vía Fer-Martin

alicia-pais-maravillas.jpg

Podeu llegir-ne més documentació en castella en un boletí de l’Associació Matemàtica Veneçolana, del qual n’he fet una còpia de seguretat. Em disculpo de que hagi quedat tant llarg.

El meu primer Videoblog

Per Enric el November 26, 2006 a Uncategorized

videoblog1.jpgEn realitat no és un videoblog, és un blog en el qual hi ha un video (de moment). Un videoblog ho seria si tot fossin vídeos, no és així? Bé, mira, avui tenia ganes de parlar de blogs i videoblogs: (amb colaboració especial del Buddy de messenger).

Crec que sóc el “videoblogger” més jove, de tota espein! Algú s’apunta?

YouTube Preview Image

Si us ha agradat el vídeo final, ja heu vist aquests altres?

Actualització: L’àcid Bòric és un compost químic utilitzat com a antisèptic, insecticida, retardador de la flamarada i a les centrals nuclears l’utilitzen com a moderador per controlar la velocitat de fissió de l’urani. Literalment: “Riesgos de ingestión – Tóxico. Vómitos y diarrea en pequeñas dosis, en dosis mayores puede ser fatal.

Piso de 30 metros

Per Enric el November 25, 2006 a Uncategorized

Un vídeo que últimament s’ha fet molt famós és aquest, Piso de 30 metros. On el protagonista Toni A. Martínez posa en manifest el problema actual de la vivenda, només cal veure’l. Aquest vídeo va sortir fa poc a Buenafuente. L’autor del vídeo sembla ser que ha escrit relats interessants, hi ha informació interessant sobre la seva a la seva web.

YouTube Preview Image

Tota una revolució, casi com aquella…

Frases aleatòries

Per Enric el November 24, 2006 a Uncategorized

Com podreu veure, des de fa un dia (24-11-2006) a la part de dalt hi ha la nova secció de frases cèlebres aleatòries. Les pots veure totes a www.enric.es/frases. Quan ja ho tenia fet se m’ha ocurregut posar uns botons per qui desitji ocultar-les o tornar-les a mostrar. Ho podeu fer fent clic a la creu tanca5.gif o a la fletxa obre5.gif respectivament. Jo n’havia fet unes versions (tanca1.gifobre.gifobref.giftanca2.gifobre2.gif) amb el Photoshop que en Jhony ha millorat amb el Paint. Què et sembla? Actualització: Per petició popular, ara les imatges són tanca1.gif i obref.gif.

Un parell de vídeos

Per Enric el November 24, 2006 a Uncategorized

constant.jpgBé, a YouTube hi hem penjat dos vídeos curiosos. El primer són 6 mini-vídeos que vaig veure al SIMO on es fa una mica d’humor sobre la diferència entre els PC i els MAC. El segon entre classe de Matemàtiques i classe de Física, quan un company rus s’ha posat a ballar el ball típic d’allà: la polka. (escolteu al segon 14 quan em demanen que ho publiqui, el blog ja és més significatiu!). Els que ho heu vist en directe esteu obligats a deixar un comentari :).

Actualització: El vídeo del company de classe del que parlo ha sigut retirat, per consideració pròpia: no li havia demanat permís al protagonista perquè sortís. No patiu, tampoc era gran cosa.

Pel·lícula: La Milla Verde

Per Enric el November 24, 2006 a Uncategorized

la_milla_verde.jpgLa Milla Verde és una pel·lícula que ja havia vist fa bastant de temps, però no m’enrecordava gens. És una adaptació de la novel·la de Stephen King i tracta principalment el problema de la pena de mort. La Milla Verde és el nom que rep el lloc on estan engarjolats presoners condemnats a la pena de mort a la cadira elèctrica.

Les escenes més impressionants potser són quan John Coffey (près negre) cura la dona de l’alcaide, l’execució d’Eduard Delacroix (francoparlant) o com cadascú es pren el seu tipu de justícia. M’ha agradat com actua Tom Hanks en aquesta pel·lícula (personatge de la portada de l’esquerra). Crítica de La milla Verde (una, dues i tres).
No en puc fer una crítica perquè hi ha moltes coses que no m’han acabat de quedar clares, el que més em sorprèn és que John Coffey (près negre) acabi prenent-se la justícia com a ell li sembla amb les dues persones que ell considera “dolentes” si representava un ésser tant bondadós. Osigui que apart de mostrar-se en contra la pena de mort exposa temes com la immortalitat i el càstig diví.
En termes generals, les crítiques diuen que l’adaptació del llibre no acaba de ser massa fidel, i el que més sembla sorprendre (segons he llegit en unes quantes crítiques) és la pulcritud i l’ordre de La Green Mile.

Si ja l’has vist o la vols veure, podràs entendre el simbolisme del ratolí anomenat Sr. Jingles.

mrjingles.jpg
Sr. Jingles, ratolí d’Eduard Delacroix. Juga un paper simbòlic destacable.

[tags]la milla verde, green mile, milla verde, mr jingles, sr jingles, eduard delacroix, tom hanks, john coffey, john coffee, film, movie, película, peliculas, pel·lícules, cine[/tags]

Ens sorprenem del que és normal

Per Enric el November 23, 2006 a Uncategorized

El títol no és cap descobriment especial, l’únic es que volia comentar que molts cops la gent s’espanta quan algun individu del grup (societat) fa coses que per la resta no són habituals. Però si ens posem a pensar, cadascú té o fa coses determinades que potser comparteix amb uns quants del seu entorn, però mirat “des de lluny” no és res gaire habitual.

I ara podria atabalar-vos amb el rotllo del respecte, la tolerància, i un llarg etcètera (que no és cap rotllo, però potser no ho acaben de tractar com s’hauria de tractar). Bé, el que volia dir m’ha ajudat a arribari el temari de Filosofia que portem fins ara. Tampoc és cap gran reflexió, però pot ser interessant.

intolerancia.jpg

A vegades llancem prejudicis sense haver pensat massa, molts cops podem rebutjar algú pel que fa, per ser diferent. És diferent, i què? Vull dir que està molt bé que en un grup (un grup d’amics per exemple) d’amics hi hagi una afició comuna. És més divertit, i tant! Però si cadascú té el seu, tothom podrà aprendre dels altres. Com va dir el profe, ara no us penseu que m’agrada la música cumba i que predico el “Peace and Love“, només que la lletra de la cançó (lyrics) “Com goses?” de Mesclat està ben trobada. (Apreta seguir llegint per veure-la).

(Seguir llegint…)