L’any passat vaig presentar jo i un company representant l’Escola Pia de Calella i aquest any hi torno i m’acompanyen 4 nois de la meva classe, tots de segon de batxillerat i per tant de nivell 4. Però ningú de cap altre curs s’anima. Aquest any participen 20500 alumnes de 540 escoles diferents! Els resultats cangur 2008 nivell 1 2 3 4 els publicaran abans de sant jordi a la web www.cangur.org.

Per qui no ho coneixi, el Cangur consisteix en una prova de matemàtiques en la qual personalment categoritzaria com a requisit indispensable tenir idees brillants i xispes espontànies per resoldre en només 1h 15min els 30 problemes de dificultat creixent que es proposen! Hi ha 4 nivells que coresponen als cursos des de 3r d’ESO fins 2n de Batxillerat. Podeu veure la prova cangur de nivell 4 de l’any passat, 2007.

Com es puntua el Cangur?

Comences amb 30 punts.

Cada resposta de 3 punts correcta afegeix 3 punts, i incorrecta en resta 0.75.

Cada resposta de 4 punts correcta afegeix 4 punts, i incorrecta en resta 1.

Cada resposta de 5 punts correcta afegeix 5 punts, i incorrecta en resta 1.25.

El problema principal és el temps, i una recomanació és saltar els problemes que et requereixin molt de temps. La bellesa del cangur està, precisament, en que sempre hi ha una manera ràpida de resoldre qualsevol del seus problemes, que no requereix gaire càlcul.

Portada de  A perfect Murder

No he vist l’orginal del mestre, però aquesta em va fer anar a dormir més tard del que hauria d’haver anat.  És a dir, que em va enganxar. Em va semblar que la trama era com la complicació de la complicació de la […] d’una peli de crim de les més actuals. Es pot resumir com que el milionari inversor en borsa Michael Douglas vol matar a la seva dona Gwyneth Paltrow, i contracta a l’Aragorn per fer-ho, que justament és l’amant de la dona.

El sr. i la sra. Taylor

El fet és que en cada pista o intent d’error del crim s’obren moltes noves possibilitats i camins per on els personatges es van escapant mentre poden. És hitchcockiana, és a dir no hauria de sorprendre que hi haguéssin morts, perquè n’hi ha.

No sé si això és normal, però la peli va acabar de cop. Si algú la mira ja m’ho dirà, però això em va sobtar i em va fer ràbia, tot i que també va aconseguir deixar-me amb una mica d’intriga. Està bé, no abusen de les escenes CSI, de tant en tant remarquen objectes significatius apropant-hi la càmara i amb música lenta… és un estil interessant.

El problema és que això passa del “que mono que és aquest noi i que ve que parla” a un “com que no sabem del cert d’on venim, creiem-nos el nen, que és mono i parla bé”. Sé que els que passeu per aquí sou crítics, i no sabeu com agrairia que ho expresessiu (comentaris, vamos).

Lo d’en Chávez cal que ho comenti? Cal valorar la seva actuació política com si estés al bar? Mireu la reacció de la gent “ordene, ordene…” […] “estamos obedeciendo”.

Després va i es posa amb el president d’Espanya, amb en Bush dels estats units dient-li “You are a donkey, Mister Danger”. Mireu-ho, mireu-ho, però que pot argumentar tot això que diu, d’on s’ho treu?

René Descartes, Discurs del mètode part 1: la raó i el mètode

A més, aprofitaré aquest post per utilitzar alguna de les coses que he après a l’hora d’escriure documents en durant alguns d’aquests dies de vacances. és un potent editor de textes, que normalment s’utilitza per escriure tesis o publicacions científiques d’alta qualitat, o per escriure fórmules.

A l’escola sempre diuen que l’arrel d’índex parell d’un nombre negatiu no existeix. Però el que realment volen dir és que no existeix en els nombres reals. Va home va, que hi ha nombres que no són reals? Sí! Els nombres complexos. La basede tot és:

Ara demostrarem (que vol dir: provar utilitzant el sistema formal i lògic de les matemàtiques) la igualtat d’Euler! Per entendre la demostració no faran falta coneixements gaire especials, excepte les igualtats que aniré marcant amb un nombre entre parèntesis.

Som-hi. Són conegudes les sèries infinites següents, que moltes vegades utilitzen els ordinadors o calculadores per calcular els sinus, o cosinus, sino, com li dius a una calculadora que faci aquestes operacions?:

(1) …

(2) …

(3) …

Repte 1: 100 mate-punts per qui comprovi el sinus o cosinus per algun dels següents angles (30º,45º,60º,90º) amb el desenvolupament almenys fins a 4 exponents. Va, que és fàcil amb una calculadora a mà.

Si apliquem la sèrie (1) de per a (només substituïm), queda:

…

…

… …

De manera que podem expressar:

(4)

Que és la fórmula de Moivre.

Ara si sabem que en radians representa 180º, podem substituir en la igualtat (4) i queda l’igualtat d’Euler:

Q.E.D.

Leonhard Euler

Informació extreta de Introduction to Geometry, de Coxeter. Autor d’algun bon llibre de geometria (que per cert m’haig de llegir a fons) per practicar per l’Olimpíada de Matemàtiques, un tipus de concurs sobre el qual algun dia parlaré detingudament.

Home… tots és relatiu però fins a un cert punt.

Anònima

Si dius que tot és relatiu fins a un cert punt intentant dir que no tot és relatiu, estàs relativitzant la relativitat i, per tant, donant-li la raó, no? (qui hagi entès aquesta frase a la primera està obligat a deixar un comentari).

Bigoti

Situació: Dos homes grans i una dona (dona d’algun dels dos homes). Seran home A i home B. La conversació anava sobre polítca i el volum de la seva veu era excessiu, factors que van fer que parés atenció. Vaig treure un boli i un petit tros de full i vaig apuntar quatre notes:

Home A - […] ¿Y has oído esto de los jóvenes? Que cada vez los pisos están más caros. Pero hombre, qué pasa aquí, si quieren una casa que se la trabajen y se quejen menos. ¿Qué es esto de bajar los precios? ¿Y nosotros, porque no nos bajan los precios de los pisos para nosotros? (referint-se a la gent gran).

Home B - Claro hombre, claro.

Home A - Si es que no va bien. Además, si alguien se muere de hambre a dar dinero y comida para que mejore? ¿Pero dónde estamos? ¡A mi qué más me da! Que se muera, que nos saldrá más barato. Que pongan cosas pa’ los viejos que nos lo merecemos.

Com aquestes, unes quantes, però em van sobtar les comentades. I l’Enric va haver de controlar-se el donar-los la recomanació de pensar abans de parlar. Comenteu vosaltres, perquè de veritat que… sort que algú dóna brins d’esperança plantejant actualitzacions del sistema democràtic, perquè quan es superi el 50% d’abstenció a veure qui és el llest que proposa fer un canvi. A més, sabem de sobres a qui beneficia tot això.

No sé a vosaltres, però a mi sentir villancicos nadales m’alegra el dia, excepte aquell que fa una setmana Renfe posa al tren, que sona molt més fort que la música clàssica que posen normalment, i és repelent quan ja ha sonat 10 vegades en un Calella-Barcelona.

Demà, amb regals o sense, la gent està a casa amb la família, és un dels moments de l’any que tothom espera perquè, sigui pels motius que sigui, apareix felicitat de tot arreu. Per Nadal tothom és amable, i si vas amb un gorro vermell i blanc pel carrer, enlloc de mirar-te malament la gent et somriu!

Desitjo que tots i cadascun de vosaltres gaudiu d’aquestes festes, ja siguieu creients o no, perquè ja que existeix la festivitat, aprofitem-la!

Bones festes i feliç any nou a toots!

Hi ha música, escolta-la al blog personal de Enric Sanchez Cusell

El 25 de Desembre, fum fum fum

Aquesta cançó em recorda l’inici de totes les classe dels dos últims dies d’escola, no sé què ens va agafar, però la cantàvem contínuament… Ostres, i fins i tot una nadala per aquells dos que es barallen.

• Vilapou, l’addicte a les escales
• Jordi Verdura, el del destape
• Saül Gordillo, i nació.cat
• Josep Maria Juhé, el caminant
  
• Montserrat Candini, l’única dona
• Jordi Sitjà i Vilarrodona, l’expert 2.0
• Enric S. Cusell

Val a dir que, de blocs, més aviat, poc. El que es va dir va ser la mar d’interessant. Propostes sobre què fer amb els comentaristes anònims, què pot i què no pot escriure un polític al blog?

Foto feta per un tal Albert i una tal Sònia

La senyera

Seré un pesat, perquè aquest tema el veig a tot arreu, però per part meva, serà l’última discusió que tindré, ja que ahir va ocupar força temps del sopar.

Amb el pessebre inaugurat i, tot s’ha de dir, la senyera al balcó de l’ajuntament (només per festes), es va poder discutir aquest tema que, a mi em sembla, ha passat a ser una maleïda picabaralla de criatures. Què més dóna si hi ha la senyera o si no hi ha cap símbol al balcó de l’ajuntament? Com bé va dir en Saül, si ens preocupem per això, serà que la resta va molt bé, no? Són necessaris? És a dir, per culpa de quatre ciutadans els estem mantinguent ocupats amb temes que, almenys a mi, com a menor però també ciutadà de Calella, me la porten […] no em semblen primordials. M’ho inclino una mica cap a casa, però si no fos per el CAJ, que organitza activitats puntualment i no hi ha molta gent, què poden fer els joves a Calella, ara? Anar als gronxadors del passeig de mar?

És igual, no cal retreure res, però ben segur que hi ha més preocupacions que de quin color han de ser les robes punxades en aquells pals. Quin és el problema, que aquella de 3 ratlles i dos colors representa una Espanya arrugada, decadent de quan jo no havia ni nascut, i que la senyera sola deixa de banda el país? Polítics, això no és per vosaltres, és per la gent que no calla. Pengeu-vos la bandera de Finlàndia si voleu a casa, però deixeu en pau l’Ajuntament, que facin el que vulguin. Pengin la que pengin (no m’inclino cap a l’actual postura de cap dels partits) viurem millor o pitjor? No. [imatge]

Ca la Nuri va ser el lloc, i esperem que es torni a repetir aviat. Vaig aprendre força coses i em vaig posar més o menys al dia de què passava a la política catalana, i el millor és que hi havia punts de vista de tot tipus. Gent, que tot just m’estic formant!

Per la pròxima hem de saber l’ofici de Carrasclet61 i el nom propi del gran barrufet com a mínim!.