Primer de tot, dir que l’anomeno “idea feliz” en castellà, perquè és com li dic, tot i que parli en català. Qui vulgui, pot dir: Idea feliç.

Estava l’article “Los alumnos se citan con la idea feliz“, que parlava sobre els alumnes que assistien a les olimpíades de matemàtiques. Principalment comenten que l’important d’aquestes proves és passar-ho bé resolent problemes (que no són el mateix que els exercicis). I una cosa a destacar, que diuen que tothom qui està interessat en ciències i més concretament en matemàtiques sent una satisfacció notable quan veu que s’acosta a la solució d’un problema, o a una part d’aquesta.

A l’article anterior també parlen de la diferència entre les matemàtiques de secundària i les d’aquests concursos.

“Vale más la chispa que tengas con los números que los grandes conocimientos, hay que ser original, a veces la idea feliz es muy simple, pero hay que dar con ella”

“Lo importante es saber actuar con lógica”

Estas pruebas “te estructuran la mente, te enseñan a pensar y eso, en general, luego viene muy bien para aplicarlo a todo”.

Particpants del Concurs de resolució de problemes matemàtics Puig Adam, a l’article sobre la idea feliç

La idea feliç és aquella idea, o visió que tens quan t’estàs mirant un problema que avegades és molt senzilla i que és el pas clau per començar a resoldre el problema, o per tenir-lo ja resolt. És un pas necessari que normalment està una mica ocult, expressament, en les dades del problema. Potser és difícil definir-la, o sóc jo que no la sé explicar del tot bé. S’ha d’anar en compte, que la “happy idea” no ens porti a un “unhappy mistake“!
Afegir que he relacionat molt el concepte d’idea feliç amb les matemàtiques, i amb les competicions, però era només per posar un exemple, pot afectar a moltíssims altres àmbits. Amb què ho relaciones tu?

Més sobre el tema: [Web oficial de la Olimpiada de Matemáticas Española]