Déjà Vu, de Tony Scott
Denzel Washington encarna el paper d’un policia que ha de descobrir el causant, terrorista, o com se li vulgui dir de l’explosió d’un vaixell i la mort de més de 500 persones. Planteja alguns problemes de la física sobre anar del passat al present, fins que al final hi acaba havent escenes que no saps en quin temps estàs.
El més sorprenent és que durant el començament van aparaixent símbols que no acaben de tenir gaire sentit, fins que per la meitat, o al final acabes entenent que tot té un significat important. Apart d’això, la història policíaca tampoc és gran cosa.

Dubto que alguns dels temes de física tractats siguin reals, està clar que quan… (bah, no us explicaré l’argument). El pitjor? Que tota la història és per salvar una noia, quan podria haver salvat més de 500 persones.
Déjà Vu és un terme ja molt conegut, jo crec que encara que algú no la conegui la reconeixerà, perquè segur que tots l’hem viscut. Déjà Vu, o paramnèsia, és l’experiència de sentir que ja s’ha sigut testimoni o que ja s’ha experimentat prèviament una situació nova. En francès vol dir ja vist, i el terme va ser creat per l’investigador psíquic francès Emile Boirac. I es veu que també hi ha fenòmens relacionats.




![Validate my RSS feed [Valid RSS]](http://validator.w3.org/feed/images/valid-rss.png)
Comentarios
10 d'Diciembre del 2006
ara vaig al cine a veurela. ja us dire q tal.
salut!