Enric.es - Enric Sanchez Cusell

AVÍS: El blog no s'actualitza des de 2008, jo, l'Enric, ara (2011) estic estudiant quart de Llicenciatura de Matemàtiques i Enginyeria Informàtica a la UPC de Barcelona i tinc 20 anys. Tant de bo alguna cosa del que hi hagi us sigui d'utilitat. Enric Cusell Sanchez

Blog personal de l’Enric Sánchez Cusell, i ara amb fotos
La lògica és la explicació argumentada del que és evident.

Si te pregunto…

Por Enric el 07 de December de 2006 en Uncategorized

¿Sabes qué se me ocurrió? Que eres un crío, y que en realidad no tienes ni idea de lo que hablas. Es normal, nunca has salido de Boston. Si te pregunto algo sobre arte, me responderás con datos de todos los libros que se han escrito. Miguel Ángel: lo sabes todo, vida y obra, aspiraciones políticas, su amistad con el Papa, su orientación sexual…lo que haga falta ¿no? Pero tú no puedes decirme cómo huele la Capilla Sixtina. Nunca has estado allí y has contemplado ese hermoso techo. No lo has visto. Si te pregunto por las mujeres, supongo que me darás una lista de tus favoritas. Puede que hayas echado unos cuantos polvos. Pero no puedes decirme qué se siente cuando te despiertas junto a una mujer y te invade la felicidad. Eres duro. Si te pregunto por la guerra probablemente citarás algo de Shakespeare: ‘de nuevo en la brecha, amigos míos’. Pero no has estado en ninguna. Nunca has sostenido a tu mejor amigo entre tus brazos, esperando tu ayuda mientras exhala su último suspiro. Si te pregunto por el amor, me citarás un soneto. Pero nunca has mirado a una mujer y te has sentido vulnerable, ni te has visto reflejado en sus ojos. No has pensado que Dios ha puesto un ángel en la Tierra para tí, para que te rescate de los pozos del infierno. Ni qué se siente al ser su ángel, al darle tu amor, darlo para siempre y pasar por todo: por el cáncer. No sabes lo que es dormir en un hospital durante dos meses cogiendo su mano, porque los médicos vieron en tus ojos que el término horario de visitas no iba contigo. No sabes lo que significa perder a alguien, porque sólo lo sabrás cuando ames a alguien más que a tí mismo. Dudo que te hayas atrevido a amar de ese modo. Te miro, y no veo a un hombre inteligente y confiado, veo a un chaval creído y cagado de miedo. Eres un genio Will, eso nadie lo niega. Nadie puede comprender lo que pasa en tu interior. En cambio, presumes de saberlo todo de mí porque viste un cuadro que pinté y rajaste mi puta vida de arriba a abajo. Eres huérfano ¿verdad?. ¿Crees que sé lo dura y penosa que ha sido tu vida, cómo te sientes, quién eres, porque he leido Oliver Twist? ¿Un libro basta para definirte? Personalmente, eso me importa una mierda, porque ¿sabes qué? No puedo aprender nada de tí, ni leer nada de tí en un maldito libro. Pero si quieres hablar de tí, de quién eres, estaré fascinado. A eso me apunto. Pero no quieres hacerlo, tienes miedo, te aterroriza decir lo que sientes. Tú mueves, chaval.

El Dr. Sean Maguire li posa les coses clares (mireu el video) a l’Indomable Will Hunting, via Caerolus

En Robin Williams sempre m’ha agradat com actua. A més, a fet pel·lícules molt bones.

Actualització: Gràcies al comentari de jokin a.t. podeu veure la versió original en anglès si apreteu a llegir més. És veritat que a vegades s’agraeix sentir la veu de grans actors en directe, sense estar doblada.

El Indomable Will Hunting

YouTube Preview Image

Good Will Hunting

YouTube Preview Image

La imatge surt una mica deformada, però és el millor que he pogut trobar. Té molt bona qualitat d’imatge i so.

I he llegit un comentari que diu que aquest diàleg es va grabar sense cap tall, segurament part del que en Robin Williams guanyés un Oscar al millor actor en un paper de suport per aquesta pel·lícula. A més, en va guanyar un altre per al millor guió original.

Comentarios

  1. No he vist aquesta pel.licula: fa bona pinta. La seqüència elegida m’agrada: no n´hi ha cap oposició entre la cultura i la vida, perquè la cultura és vida, especialment la lectura (en la meva opinió). No pots parlar de la vida nomès bansant-te en lectures, però no es pot dir que visquis plenament si no nodreixis la teva experiència amb el llegat que els artistes,el pensadors i els científics ens han deixat als homes desde que la vida és vida.

    De Gus Van Sant (s’escriu així?): he vist dos grans films:

    “Drugstore Cowoy”, per mí la millor

    “My Own Private Idaho”

    I un film que me va agradar a mitjes: formalment molt rompedor i interessant, però que no em va acabar de commoure:

    “Elephant”

    Una sugerència Enric: Seria possible que el vídeos fosin en versió original?: Jo personalment prefereixo sentir la veu auténtica del actor, que no pas aquestas veus insípides del doblatjes, encara que no ho entingui del tot. A més, en aquest cas, com que has posat la traducció al castella hauria estat perfecte si haguesim pogut sentir en Robert Willians en versió original.

    Gràcies per escriure aquest blog.

  2. He fet una petita actualització a l’entrada, ara ja hi tens la versió original. Jo no he vist cap de les pel·lícules que dius tu del director Gus Van Sant, de fet no m’havia parat a buscar qui era el director de Good Will Hunting.

    El que és d’agrair són les teves dosis de coneixement que ens aportes sobre qualsevol tema.

    (T’he corregit un parell d’errors tipogràfics)

  3. thanks Enric: what a difference!, still I cannot understand well enougth English (I’m studing Intermediate lebel in the British (Amigo street)), but no té res a veure sentir una veu mecànica que surt d’uns llavis que es belluguen de manera diferent, que sentir la veu de l’actor. Estem masa viciats pel doblatjes a Espanya.

    Jo sempre que vaig al cinema intento veure la pel.lícula en verisió original, vivint a prop de Barcelona s’ha de gaudir d’aquesta possibilitat.

    Compte amb la neu, ja tens preparades les cadenes? i el lleva neus? La neu és molt obnica però pot ser molt taïdora.

    Te estás sobrando con el blog, cada día més maco. Felicitats.

  4. Ja que agraexis (falta d’ortografia?) els “consells” que dono, et donarè un avui. No ho puc evitar soc una mica socràtic i la meva neta gran Anna) només té 9 anys i encara n´hi han moltes coses que no enten i el meu fill no em fa ni cas (és normal té 36 anys).

    L’altre dia pasejant pel vostre viatge a València l’estiu passat vaig veure a una foto en que portabes un llibre que jo tinc pensat comprar: “El diable dels números” de Magnus H….(no en sé d’escriure el cognom). Le matemàtiques em van agradar molt de jove (treia bones notes quan el prfessor era bo) però desprès no he tingut ocassió de estudiar i ara que m’acabo de jubilar a part de les llengües (estic fen l’Intermediate al British, crec que ja ho havia dit) m’agradaria recuperar el gust per les matemàtiques, la física i, en general les ciències.

    Et faig primer una consulta i desprès et dono el consell.

    Pregunta:És interessant el llibre de Magnus H.? ¿És fàcil d’entendre per un que tingui una mínima cultura matemàtica?

    Consell: Acaba de sortir en edició de butxaca (9,90€) el llibre de divulgació científica del gran físic Richard P. Feynman, titulat “Seis piezas fáciles. La física explicada por un genio”. He llegit avui la crítica a El País (página 16 del suplement Babelia) i té molt bona pinta. l’acabo d’encarregar a la meva llibreria i espero gaudir llegint-ho. No sé quand ho farè perquè tengo llista d’espera en les meves lectures, però suposo que no pasarà de Nadal. De totes maneras no cal haverme-ho llegit per recomara-ho.

    Ja has tret la neu de la porta?

  5. Bones jokin a.t., després d’una hora amb els bombers treient la neu de la porta entre la web (el bloc) i el meu ordinador he aconseguit arribar aquí a comentar.

    Doncs em sembla genial que vulguis aprendre, i més sobre aquests temes! Per norma, la gent gran (perdona :$) creu que estudiar alguna cosa no els servirà per res, perquè no els canviarà la feina, o el que sigui.

    El llibre del dimoni dels nombres és un llibre molt fàcil d’entendre, en principi fet per a nens petits. Em refereixo a que no calen coneixements previs (bé, potser si que cal saber sumar). Tampoc no és que sigui una lliçó i que t’ensenyi a fer coses molt concretes, simplement deixa anar curiositats puntuals. Em va agradar perquè jo també vaig descubrir algunes coses, i si vols conèixer als personatges més significatius només cal que esperis a l’últim capítol, que n’hi apareixen molts.

    Sobre el que dius del llibre de física, no el coneixia. Ara no me’l compraré perquè en tinc pendents uns quants, però l’afegeixo a la Biblioteca Pendent. I en tercera posició!

    “Si el professor era bo”, clar, clar…! 😉 Desitjo que l’aprenetatge et vagi molt bé, i si vols em/ens pots anar explicant el que vas aprenent, o el que et sembli! I.. per cert.. no podries fer 5 cèntims de la crítica de El País? És que no l’he trobat a la versió digital.

  6. Has d’anar abaix, on posa “Suplementos”, clicar el suplemento “Babelia” y buscar l’article “Tan profundo como enfriar una sopa” escrit per Javier Sanpedro.

    De nada.

  7. Hermosa pelicula.. para mi en particular una de las mejores peliculas que se refire a la ciencia, arte y conocimiento… y la actuacion de matt daemon es exelente, me encanto la forma en que se refieren a los grandes cientificos y obras…

    rieman u rulz

  8. […] El indomable Will Hunting (Good Will Hunting) – Ressenyada i no vista […]

  9. […] Seguir llegint a enric.es ¿Por qué no debería trabajar para la NSA? […]

  10. […] Una altra vegada, prenc un text de Good Will Hunting a Caerolus, perquè avui l’he visitat i acabava de publicar-ho. […]

  11. […] Seguir llegint a enric.es ¿Por qué no debería trabajar para la NSA? […]

Añade tu opinión

*

*