La Milla Verde és una pel·lícula que ja havia vist fa bastant de temps, però no m’enrecordava gens. És una adaptació de la novel·la de Stephen King i tracta principalment el problema de la pena de mort. La Milla Verde és el nom que rep el lloc on estan engarjolats presoners condemnats a la pena de mort a la cadira elèctrica.

Les escenes més impressionants potser són quan John Coffey (près negre) cura la dona de l’alcaide, l’execució d’Eduard Delacroix (francoparlant) o com cadascú es pren el seu tipu de justícia. M’ha agradat com actua Tom Hanks en aquesta pel·lícula (personatge de la portada de l’esquerra). Crítica de La milla Verde (una, dues i tres).
No en puc fer una crítica perquè hi ha moltes coses que no m’han acabat de quedar clares, el que més em sorprèn és que John Coffey (près negre) acabi prenent-se la justícia com a ell li sembla amb les dues persones que ell considera “dolentes” si representava un ésser tant bondadós. Osigui que apart de mostrar-se en contra la pena de mort exposa temes com la immortalitat i el càstig diví.
En termes generals, les crítiques diuen que l’adaptació del llibre no acaba de ser massa fidel, i el que més sembla sorprendre (segons he llegit en unes quantes crítiques) és la pulcritud i l’ordre de La Green Mile.

Si ja l’has vist o la vols veure, podràs entendre el simbolisme del ratolí anomenat Sr. Jingles.

[tags]la milla verde, green mile, milla verde, mr jingles, sr jingles, eduard delacroix, tom hanks, john coffey, john coffee, film, movie, película, peliculas, pel·lícules, cine[/tags]