Enric.es - Enric Sanchez Cusell

AVÍS: El blog no s'actualitza des de 2008, jo, l'Enric, ara (2011) estic estudiant quart de Llicenciatura de Matemàtiques i Enginyeria Informàtica a la UPC de Barcelona i tinc 20 anys. Tant de bo alguna cosa del que hi hagi us sigui d'utilitat. Enric Cusell Sanchez

Blog personal de l’Enric Sánchez Cusell, i ara amb fotos
La filosofia és un silenciós diàleg de l'ànima amb ella mateixa entorn de l'ésser.
Plató

Ens sorprenem del que és normal

Por Enric el 23 de November de 2006 en Uncategorized

El títol no és cap descobriment especial, l’únic es que volia comentar que molts cops la gent s’espanta quan algun individu del grup (societat) fa coses que per la resta no són habituals. Però si ens posem a pensar, cadascú té o fa coses determinades que potser comparteix amb uns quants del seu entorn, però mirat “des de lluny” no és res gaire habitual.

I ara podria atabalar-vos amb el rotllo del respecte, la tolerància, i un llarg etcètera (que no és cap rotllo, però potser no ho acaben de tractar com s’hauria de tractar). Bé, el que volia dir m’ha ajudat a arribari el temari de Filosofia que portem fins ara. Tampoc és cap gran reflexió, però pot ser interessant.

intolerancia.jpg

A vegades llancem prejudicis sense haver pensat massa, molts cops podem rebutjar algú pel que fa, per ser diferent. És diferent, i què? Vull dir que està molt bé que en un grup (un grup d’amics per exemple) d’amics hi hagi una afició comuna. És més divertit, i tant! Però si cadascú té el seu, tothom podrà aprendre dels altres. Com va dir el profe, ara no us penseu que m’agrada la música cumba i que predico el “Peace and Love“, només que la lletra de la cançó (lyrics) “Com goses?” de Mesclat està ben trobada. (Apreta seguir llegint per veure-la).

Si tens un Déu que és jueu i gastes gas algerià,
Ja em diràs com goses dir estranger al teu veí.
Si menges pasta italiana i et fumés un havà,
Ja em diràs com goses dir estranger al teu veí.
Si agafes una turca bevent whisky escocès,
Ja em diràs com goses dir estranger al teu veí.
I te’n vas a fer l’indio amb el teu cotxe japonès,
Ja em diràs com goses dir estranger al teu veí.

Si plantes la canadenca tot fumant costo afganès,
Ja em diràs com goses dir estranger al teu veí.
Si menges cols de Brussel·les mentre et fan un francès,
Ja em diràs com goses dir estranger al teu veí.
Si a casa tens un canari i el teu rellotge és suís,
Ja em diràs com goses dir estranger al teu veí.
Si utilitzes la “i” grega per escriure el teu país,
Ja em diràs com goses dir estranger al teu veí.

Tant si duus americana com mocador palestí,
Ja em diràs com goses dir estranger al teu veí.
Si beus aigua de colònia quan se t’ha acabat el vi,
Ja em diràs com goses dir estranger al teu veí.
Si t’enganyen com un xino i has d’acabar fent-te el suec,
Ja em diràs com goses dir estranger al teu veí.
Si fas moros al teu pare i és primavera al Corte Inglés,
Ja em diràs com goses dir estranger al teu veí.

Comentarios

  1. Mesclat no és cumba ¬¬’. A part d’això, crec que tens molta raó amb el que dius sobre que pel fet de que algú sigui diferent no vol dir que l’haguem de rebutjar, al contrari, la diversitat fa la cultura.

  2. Darkdragoon no era la meva intenció ofendre o fer sentir malament a ningú per la classificació ràpida que he fet del grup musical. És la impressió que m’ha donat.
    És una entrada que se me n’ha anat una mica, volia enfocar-la d’una altra manera… No m’acaba d’agradar. És bastant obvia, tot i així avegades se’ns passa per alt 😉

    De veritat, ho sento per lo del grup. T’agrada? La veritat és que no he escoltat cap altra cançó.

  3. Sí, m’agrada, però tampoc m’havia sentit ofès, era una broma (una de les pegues que té l’internet, que no es noten aquestes coses). De Mesclat tinc el disc que porta el mateix nom que el grup, però tampoc m’apassiona, jo el que passa és que m’agrada el Titot com a cantant.

  4. No hauria de ser el titol tot el contrari?

    La comprensio, mes enllà de la filosofia, es el que mes falta al mon, es el problema de la diferència, si no hi hagues incomprensió la diferència seria perfecte, i al mon hi hauria pau.

    Però la diferència es relativa, ja sigui d’un element o d’un grup, tot divergeix en un punt, cuan aquest punt s’escapa de l’escala…el PREjutjem.

    Hem de donar gràcies al mon per la diferència, la filosofia intenta entendre-la postulant generalitats sobre la diferència. No es això incomprensio? , si intentes reduir la diferència en una generalitat, doncs et converteixes en part de la incomprensió.

    PD: Per cert, felicitats per la pàgina, espero veure més articles de filosofia!

  5. Guaitaku, gràcies per dir que t’ha agradat la pàgina, me’n alegro (o me n’alegro?).

    Si, el que vol dir aquest títol és que en realitat, fer coses fora del normal també són coses “normals”, i ens sorprenem d’aquestes. Si posés “Ens sorprenem del que no és normal”, estaria ja jutjant aquestes coses, tractant-les d’anormals.

    Aquest comentari ha anat molt fi a el que estic donant ara a classe de Filosofia (acabo de sortir de classe ara mateix, i ho acabem de fer. Sembla mentida! :P)

    Estic d’acord en tot el que has dit, i m’agradaria afegir el concepte de “profecía autocumplida”, que també m’acaben d’explicar a classe de Filosofia, i crec que és el gran problema.
    Una persona pot estar influenciada pel que el diuen i acabar creient-s’ho, fent així que es cumpleixi la “profecia” (en realitat el prejudici) que s’havia fet sobre ella.

    Peeeeer exemple: A la pel·lícula Crash, surten dos homes de pell “negre” i comenten que una noia blanca s’acaba d’apartar d’ells perquè “com que són negres, la noia creu que li robaran alguna cosa” (s’ho diuen ells mateixos). Això els fa enfadar i acaben acostant-se a la noia i robant-li el cotxe.

    Més articles de Filosofia? Si, em vaig estar preparant un tema que no sé si pot ser interessant.. encara no ho he fet a classe ni n’he llegit gaire cosa i.. segurament em surt bastant incomplet, però amb l’ajuda de tots pot quedar bé!

    Agraeixo molt els bons comentaris 😉

  6. M’agrada la teva manera de raonar, però hauries de ser més optimista amb tu mateix. M’explicare:

    La filosofia no s’apren, ni s’obliga, la millor filosofia es la que surt d’un mateix, i de la que un descobreix examinant l’entorn.
    És bò apendre d’altres, entendre el que diuen, però mai sentir-se obligat a creure-ho, sembla senzill, però es enorme la força fosca de la creença cega.

    Això ho vaig entendre des de fa anys (a resultat d’una educació religiosa), i és molt útil per seguir endavant sense ajuda, trobar el camí d’un mateix.

    Recorda que els millors filòsofs van raonar el més difícil i trascendents ells sols, i no eren pas uns déus, sinò persones “curioses” que volien explicar el món a la seva manera.

    Les millors lectures sempre son aquelles en que no s’explica el que un ha entès, sinó el que un ha descobert.

    Aix, s’empre “m’enrotllo” massa, i la millor paraula és aquella que no sona, mai he sapigut escriure bé, per això busco llegir dels qui en saben.

    Ànims!

Añade tu opinión

*

*