Enric.es - Enric Sanchez Cusell

AVÍS: El blog no s'actualitza des de 2008, jo, l'Enric, ara (2011) estic estudiant quart de Llicenciatura de Matemàtiques i Enginyeria Informàtica a la UPC de Barcelona i tinc 20 anys. Tant de bo alguna cosa del que hi hagi us sigui d'utilitat. Enric Cusell Sanchez

Blog personal de l’Enric Sánchez Cusell, i ara amb fotos
Newton ha sido un hombre afortunado; solo una vez puede descubrirse el sistema del mundo, y el lo ha descubierto.
Lagrange

Equació I

Por Enric el 29 de September de 2006 en Uncategorized

x2 + 1 = 0

Comentarios

  1. FELICITAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAATS!

  2. des de isomiserem
    1 d'October del 2006

    enric,
    com a blogger ets la repera llimonera. et felicito. realment bo el teu blog (a nivell técnic, vull dir). a nivell de continguts… bé, diguem que no m’han tret la son, peró més que correctes. Un blog, com cal i com déu mana.
    No vull pas atabalar-te amb les meves opinions sobre la catalanitat i el nacionalisme, encarnat en aquest cas en un concepte tan absurd (a la meva manera d’entendre, i perdona si no puc evitar el subjetivisme) com aixó del bloC. collons!!! tu ets un paio que navega per internet, que coneix les noves tecnologies, i saps que funcinen en anlés. sentint-ho molt google no és un invent catalá. vivim en un racó oblidat, dimiinut i gens important de l’imperi. no cal que ens passem de llestos. el tema és que amb el post que vaig posar fa temps a isomiserem volia explicar alguna cosa d’aquestes. i no volia pas atacar ningú. o no més que a qualsevol altre. no hi ha cap técnica de l’ull per l’ull: hi ha una explicació directa del que penso. amb humor. encara que sigui barroer. crec que tu que tens 15 anys podras entendre que aixó de que ens posem catxondos amb les quilles a les que els agrada el reaggeton ho podras entnedre i que podras entendre que és una forma humoristica d’explicar una situació molt més dramatica a la que no vull donar més importancia.
    estic content de que hagis llegit el post i de que t’agis ofés. volia ser directe i fer reaccionar. ara potser podries provar d’entendre que no el vaig posar per rabia ni per ull per ull ni per atacar ningú sino per explicar les meves opinions sobre un tema delicat. podries prova d’entendre perque el blog s’encapçala amb una cita d’un dels millors pintors catalans del s. XX -Joan Ponç- aquesta de “quan més catalá em sento menys catalanista soc”.
    gracies per comentar, encar que no estigui d’acord amb el teu comentari.
    segueix amb el blog. és bo comunicar-se.
    per molts anys

  3. Per qui no ho sapiga, “isomiserem” fa referència a aquesta entrada: http://isomiserem.blocat.com/post/5038/78705
    Es queixa d’un concurs que va fer http://www.fesinternet.cat per promocionar els blogs. Llegiu-lo i opineu, que és del que es tracta.

    isomiserem agraeixo que l’hagis llegit i l’hagis tingut en compte. T’agraeixo el que has comentat sobre els aspectes tècnics, a un li agrada veure que la gent ho apreci. Referent al contingut tens raó, no tinc res “super-especial”, però és que vaig començar fa poc, i és algo força personal.
    Discutir més sobre la teva entrada no ens portarà enlloc, cadascú té la seva posició i creu el que creu. Sense dir-ho amb mala intenció vull dir-te que em sembla que t’has passat de la línia que separa la catalanitat amb la ultra-catalanitat, que pot ser inclús contraria a la primera (jo m’entenc).

    Si escrius un altre blog m’agradaria que m’ho diguessis, per seguir-lo. No m’agradaria perdre la comunicació amb tu. Suposo que les floretes que m’has tirat m’han afectat. Gràcies!

  4. Ningú diu res relacionat amb “l’equació”, proposo que us animeu! Si ningú té res a dir intentaré fer-ne una explicació d’aqui a un o dos dies.

  5. X no pertany als reals?
    En fi, la veritat es que ja posats a comentar sobre lo que no ve al cas, segueix amb el blog i felicitats per el diseny que es molt molt interesants sobretot conceptualment amb la idea de simplicitat.
    Salutacions!

  6. Bones Reca, tot un plaer que et passis per aqui. M’alegro que t’agradi la simplicitat, tot i que suposo que algú el trobarà “soso”.

    Bé, aquesta eqüació és una parida, era més que res per publicar algo. Intentaré fer-ne una explicació:

    x^2 = -1
    x = arrel(-1)
    això vol dir que un nombre elevat al quadrat hauria de donar “-1”, i sabem que qualsevol nombre, positiu o negatiu al quadrat, dóna positiu. Per tant és algo “impossible”.

    X formaria part del conjunt de nombres imaginaris (no reals). El cas concret de arrel(-1) es sol representar amb la lletra “i”.
    X = i

    Què us sembla si cada X temps (mai més ben dit) poso algun problemet que faci pensar, per veure qui el resol abans? (més “divertit” que aquesta equació, clar). Així tothom entrarà constantment al blog per comprovar si hi ha un nou problema, per ser el primer en respondre!!!

    Vinga, sort!

Añade tu opinión

*

*